El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, inaugurarà el 28 de maig a Palma de Mallorca una conferència internacional sobre la protecció de les escoles durant guerres i conflictes. L’ocasió em fa pensar en dues escoles situades en els extrems oposats d’Europa que, malgrat compartir un destí comú, estan separades per gairebé 80 anys: l’Escola del Mar de Barcelona i l’Escola Número 3 de Krasnohorivka, a Ucraïna.
L’Escola Número 3 es troba a l’est d’Ucraïna, gairebé a la línia de combat que separa el territori controlat pel Govern i les zones controlades per grups armats recolzats per Rússia. El novembre del 2015, la seva administradora, Tatiana Petrovna, em va ensenyar els danys que la guerra civil havia causat a l’escola. Les parets i els passadissos de les aules estaven esquitxats de les restes de les armes de fragmentació. Al sostre hi havia un enorme forat obert al buit.
Petrovna em va dir que el matí del 3 de juny del 2015, un dia després del final del període escolar, des del territori no governamental van obrir foc d’artilleria pesada, que va continuar durant 13 hores. Hi va haver 12 impactes directes contra l’escola i la resta del recinte escolar va quedar marcat amb cràters.
Durant el conflicte a l’est d’Ucraïna, les dues parts enfrontades han utilitzat les escoles com a bases militars. Però els residents locals em van dir que aquell dia no hi havia soldats a l’escola. Hi havia un punt de control militar a uns 700 metres que podria haver sigut un blanc, però el patró del bombardeig suggereix que fins i tot si aquest hagués sigut un objectiu, els rebels també apuntaven a l’escola. Si fos així, es podria tractar d’un crim de guerra.
“Si hi ha 12 projectils que cauen un rere l’altre, clarament l’atac no està relacionat amb el punt de control, o és un cas de pèssima punteria”, va assenyalar Petrovna.
L’Escola del Mar estava ubicada a prop de la platja de la Barceloneta. L’edifici de fusta es va inaugurar el 1922 perquè els nens poguessin beneficiar-se de les propietats saludables de l’aire marí. I tenia una filosofia diferent, enfocada a educar els nens perquè es convertissin en ciutadans compromesos amb un món millor i amb el servei a la societat.
La tarda del 7 de gener de 1938, les forces aèries italianes van llançar una bomba que va destruir l’escola. Aquest avió s’havia enlairat a Mallorca.
Lamentablement, els atacs contra escoles encara són freqüents. Des del 2013 s’ha registrat un patró d’atacs contra l’educació en almenys 34 països. En almenys 30 països, les escoles han sigut utilitzades amb finalitats militars, convertides en bases militars o casernes, o s’han utilitzat per emmagatzemar armes o municions.
Els representants governamentals que es reuniran a Mallorca recolzen un acord polític conegut com la Declaració d’Escoles Segures, redactat sota el lideratge de Noruega i l’Argentina el 2015. Fins ara, 87 països s’hi han sumat, i s’espera que la conferència n’animi molts més a ratificar-lo. La declaració conté mesures de sentit comú que els països poden adoptar per reduir les probabilitats que les escoles siguin atacades i per mitigar les conseqüències si es produeixen aquests atacs. Inclouen el compromís d’investigar tots aquests atacs i enjudiciar-ne els responsables, així com la incorporació de mesures en les polítiques i entrenaments militars per desincentivar l’ús de les escoles amb finalitats militars i assegurar que l’educació continuï per a tots els nens, fins i tot durant la guerra.
El dia després de l’atac contra l’Escola Número 3, estudiants i pares es van presentar a l’escola amb pales i cubs, llestos per començar a netejar. Després que l’Escola del Mar fos destruïda, estudiants i professors es van mudar a unes instal·lacions temporals a Montjuïc, i després, el 1948 a un tercer lloc, on l’escola ha continuat la seva missió fins avui.
Em vaig assabentar del bombardeig de l’Escola del Mar en una exposició recent al Centre de Cultura i Memòria del Born de Barcelona, on una peça de fusta carbonitzada del marc de l’escola destruïda era part d’una mostra que documentava com la Guerra Civil va afectar els nens. Si els governs que han ratificat la Declaració d’Escoles Segures aconsegueixen el seu objectiu, així és exactament com s’haurien de tractar tots els atacs contra escoles: com una cosa que forma part de la història.
